Segur que no et sonen a xinès, perquè totes n’hem sentit a parlar alguna vegada. Si a més formes part de l’àmbit docent, sabràs perfectament que les competències bàsiques són aquelles capacitats que es consideren fonamentals perquè una persona adulta pugui desenvolupar la seva vida personal i professional autònomament. Però filarem més prim.
Què són?
Existeix una llei que les recull. És la Llei Orgànica d’Educació (LOE) en el marc estatal. A Catalunya també estan regulades a través d’un decret per a primària (Decret 142/2007, DOGC núm. 4915) i secundària (Decret 143/2007, del mateix diari oficial) Al final, però, el que cerquen les lleis educatives a través d’aquestes competències bàsiques és fer persones proveïdes d’una sèrie de coneixements i habilitats. Per això és necessari comptar amb una sèrie de sabers o coneixements transversals.
Per tant, quan parlem de competències no només parlem de coneixements teòrics, sinó d’habilitats que permetin als/les alumnes prendre decisions, resoldre problemes o establir compromisos mitjançant la seva actitud.
Per assolir les competències bàsiques, els alumnes hauran de comptar amb coneixements de les àrees, matèries o assignatures que formin part del currículum establert pel departament. Però no només això: de l’organització del centre, del compromís de la comunitat educativa i de les iniciatives i sinergies que sorgeixin entre docents, alumnes i famílies també en dependrà tot plegat.
Quines són les competències bàsiques?
En el marc de la proposta de la Unió Europea, les competències bàsiques que s’han identificat són vuit:
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS
Competències comunicatives
Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Competències artística i cultural
Competències metodològiques
Tractament de la informació i competència digital
Competència matemàtica
Competència d’aprendre a aprendre
Competències personals
Competència d’autonomia i iniciativa personal
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES CENTRADES EN CONVIURE I HABITAR EL MÓN
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Competència social i ciutadana
Quan les fan?
Les competències bàsiques s’avaluen externament. Però no en tots els cursos. Com bé saps, aquestes avaluacions es realitzen a 6è i a 4t d’ESO, al final de les etapes de primària i secundària.
L’objectiu? Comprovar si els infants i els nois i noies han assolit aquells coneixements, destreses i habilitats que els faran hàbils des d’ara i durant tota la seva vida.
Competències bàsiques a 6è de primària
En el cas de primària, les du a terme el Departament d’Educació i es basen en les competències bàsiques lingüístiques, matemàtiques i de l’àrea de coneixement del medi natural que caldrà haver assolit per continuar amb normalitat el currículum previst a posteriori. Malgrat això, els resultats d’aquesta prova no tindran efecte ni en l’avaluació final de l’alumnat ni en la decisió de passar a l’ESO.
Sí que serviran perquè el centre i el Departament tinguin informació acurada de l’evolució de l’alumnat, obtenint informació per detectar punts forts i punts febles. Per tant, totes les millores que es puguin aplicar tindran efecte sobre els futurs alumnes.
Competències bàsiques a 4t d’ESO
A 4t d’ESO, aquesta prova també avalua les competències i coneixements bàsics en el moment de finalitzar l’Educació Secundària Obligatòria en competència comunicativa lingüística (llengua catalana, castellana, estrangera i en aranès a l’Aran), en competència matemàtica i en competència cientificotecnològica.
Com es preparen les competències bàsiques?
Durant el procés de preparació, els alumnes no assoliran les competències bàsiques com per art de màgia en el final de la seva etapa de primària o secundària. Això seria senzillament absurd. Els docents formen part d’aquest viatge d’assoliment com una peça més de l’engranatge, en coordinació amb els seus companys i companyes. Així doncs, des de la direcció del centre cal que se cerquin fórmules que permetin als docents oferir l’aprenentatge de competències d’una manera coordinada.
Fins ara potser bona part dels docents se sentien còmodes explicant la seva matèria i repetint any rere any els coneixements ben apresos. Amb les competències bàsiques, molts han sentit la necessitat de reblar el clau, per evitar que els aprenentatges deixin de tenir data de caducitat un cop fet l’examen.
El propòsit de fer aquests aprenentatges mal·leables i dinàmics, on els/les alumnes en prenguin part i tinguin veu (fins i tot crítica) és un pas endavant molt important per fer de l’avaluació en competències bàsiques una fita al final de l’etapa i no pas un tour de force plagat d’obstacles per cobrir l’expedient.
Resultats de l'informe PISA: ¿Ensenyem o busquem la felicitat de l'alumnat?
L'educació a Catalunya es fons en l'últim informe PISA del 2022. La caiguda equival a un curs sencer respecte de les últimes proves i les notes situen els alumnes catalans per sota tant de la mitjana espanyola com la dels països de l'OCDE en tots els àmbits. Les proves van avaluar la competència en matemàtiques, ciències i comprensió lectora de més de 700.000 alumnes de 15 anys de 81 països de tot el món.
Segons es desprèn de l'informe publicat, en competència matemàtica Catalunya ha obtingut 469 punts, 21 menys respecte a les últimes proves, realitzades el 2018. És la puntuació més baixa des del 2006 i ens deixa per sota de la mitjana a tota Espanya, on el resultat ha estat de 473 punts.
En competència científica, l'alumnat català ha obtingut el pitjor resultat des del 2003 amb 477 punts, 12 menys que el 2018. Es situa a vuit punts de la mitjana tant d'Espanya com de l'OCDE. En aquest àmbit, només han obtingut pitjors resultats que Catalunya les comunitats de Castella-la Manxa, Andalusia, Canàries, Melilla i Ceuta.
En comprensió lectora, Catalunya també ha registrat el pitjor resultat des del 2006 i s'ha situat a les últimes posicions de l'Estat amb 462 punts, 22 menys que el 2018, i només per davant d'Andalusia, Melilla i Ceuta. Es situa 12 punts per sota de la mitjana d'Espanya i 14 punts per sota de la mitjana dels països de l'OCDE.
El Govern reconeix que els resultats són dolents, però atribueix a la complexitat de la societat catalana com un dels factors. D'una banda, a causa de l'augment de famílies econòmicament vulnerables, i d'altra, l'arribada d'alumnes immigrants al circuit d'educació estava sobre representada.
Així ho ha afirmat el secretari de Transformació Educativa, Ignasi García Plata. Segons Educació, un 24% dels alumnes examinats eren immigrants, mentre que en el conjunt del sistema educatiu català aquests representen un 15%.
A escala global, en competència matemàtica, els millors resultats els ha aconseguit Singapur, Japó, Corea, Estònia i Suïssa. En comprensió lectora, encapçalen el llistat de resultats Singapur, Japó, Irlanda, Corea i Estònia. Finalment, en competència científica, els millors resultats s'han registrat a Singapur, Japó, Corea, Estònia i Canadà.
En comparació amb altres països, en competència matemàtica, Catalunya està al nivell d'Itàlia, Vietnam o Noruega. En comprensió lectora, amb 462 punts, Catalunya es situa al nivell de Vietnam o els Països Baixos. Finalment, en ciències, Catalunya queda al nivell d'Itàlia, Noruega o Turquia.
Vols reforçar alguna assignatura en concret? El nostre equip d'experts t'ajudarà!
Descobreix més informació a Acadèmia Quo Vadis o omple aquest formulari i ens posarem en contacte amb tu. (clic aquí)Academia Quo Vadis
Gràcies per llegir-nos, l'esperem a les nostres xarxes socials. @academia_quo_vadis