Benvinguts de nou al bloc d'Acadèmia QuoVadis, avui parlarem sobre el moment de decantar-se per una carrera università ria, les pors i les influències que surten a la llum en aquest moment de la vida d'un estudiant. Continua llegint!
El moment de triar una carrera università ria es presenta per als i les joves com un dilema en el qual actuen influències, dubtes, tensions i pors. L’elecció determina, en gran manera, a què dedicaran la seva vida en el futur i la possibilitat d’entrar amb més o menys fortuna en el mercat laboral, una vegada completada la formació acadèmica.
Sens dubte, equivocar-se en l’elecció pot originar un elevat cost en temps i diners, per no esmentar els possibles efectes psicològics que poden repercutir en la seva autoestima: un sentiment de fracàs i una sensació d’haver defraudat les expectatives que ha posat en ells el seu entorn familiar. La deliberació requereix la reflexió a partir de l’anà lisi prèvia d’algunes informacions que resulten imprescindibles per a prendre la decisió més correcta.
És inevitable preguntar-se quina mena d’influències actuen a l’hora de decidir. En aquest punt entren en joc les caracterÃstiques personals dels i les estudiants, les seves motivacions i actituds, el possible influx de l’entorn familiar –on cobren especial rellevà ncia les expectatives i els consells dels pares–, la situació econòmica, l’assessorament de professors i orientadors o les decisions dels amics, sense oblidar les sortides professionals i les influències decisives del context sociocultural, que sol marcar determinades tendències i modes.
Evidentment, l’elecció porta implÃcites les seves metes i motivacions personals. El grau d’aspiració d’un individu, la meta que espera assolir, es troba determinada per diversos factors socioculturals, les caracterÃstiques personals i les experiències prèvies. Altres metes es troben relacionades amb l’interès per l’obtenció de recompenses, econòmiques o personals. Per això qualsevol estudiant, a l’hora de triar una carrera, s’enfronta a un conjunt divers de metes que intentarà aconseguir amb l’elecció.
El sistema de valors on cadascun es mou també hi té el seu pes; què pensen els altres, què esperen els altres de nosaltres. La pressió que exerceixen els pares de manera conscient o inconscient és molt important, com aquells pares que des de petits diuen als nens/es quina carrera els convé més estudiar, ben sovint per tal de superar les seves pròpies frustracions. Cada famÃlia tindrà una forma de pensar, de sentir, d’actuar. Hi ha un acord tà cit, que és gairebé un sentiment. AixÃ, el fill o la filla d’un advocat o enginyer o metge, se sentirà , quasi sense saber-ho, davant l’obligació de seguir una carrera università ria. Cadascun rep pressions, les quals vénen i van en diferents direccions. D’altra banda, el nivell d’estudis dels pares, les seves expectatives i els seus temors envers cada fill o filla en particular, i el context socioeconòmic, influeixen à mpliament en el projecte vocacional i en els passos que cal seguir una vegada s’ha acabat la formació secundà ria.
Les influències són inevitables en tot contacte social, sense que això sigui un fet negatiu en si mateix. Els seus efectes són també necessaris per tal de desenvolupar interessos i aptituds. El problema es presenta quan la persona converteix les influències en manament; perquè hi apareixen com l’únic camà per a satisfer els desitjos i ser part de la famÃlia, per a sentir-se identificat amb els pares o, fins i tot, per a canviar la història familiar. La influència es desplega per vies inconscients; no és allò que els pares obliguen a fer als seus fills o les seues filles, sinó allò que ells s’imaginen que agradaria als seus pares que feren. Però, a vegades, aquesta influència ineludible pot esdevenir una arma de doble tall. D’una banda, motiva i canalitza expectatives pròpies i alienes, però, de l’altra, també pot obstaculitzar el desenvolupament posterior.
Al capdavall, és important prendre consciència que la tria de la carrera no sempre arriba a ser el resultat de decisions individuals que són producte d’interessos i informacions personals; l’elecció és el resultat d’una determinada manera de pensar que s’adquireix socialment, on intervé una influència col·lectiva relacionada amb el prestigi social que es diposita en les professions. I de moment, aquest prestigi té un fort pes en relació amb la utilitat econòmica, més que no social.
Tractem de seguir els nostres gustos, les nostres inquietuds, allò que ens motiva.
Mar
Davant del dubte, demana ajuda!
Un cop a la universitat, notarà s que tant l'esforç com el nivell de les assignatures pujarà considerablement, és per això que, t'aconsellem que a la mÃnima que notis una caiguda a les teves qualificacions, t'apuntis a Acadèmia Quo Vadis de Premià de Mar on oferim classes de suport per dotar els alumnes dels instruments necessaris perquè obtinguin els millors rendiments i resultats del seu treball. Ajudem cada alumne a desenvolupar-se i evolucionar en cada matèria, treballant els hà bits i tècniques d'estudi de manera personalitzada.
Apunta't a les nostres classes de reforç particulars o en grups reduïts. Descobreix més informació a Acadèmia Quo Vadis o truca'ns al 640 576 630. Academia Quo Vadis
Grà cies per llegir-nos, us esperem a les nostres xarxes socials @academia_quo_vadis